És una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de quaranta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música antiga. Segons el The Guardian (2011), “allò que de debò distingeix Jordi Savall són les seves incursions més enllà del temple de l’alta cultura. Trobador omnívor, tresca i remena les biblioteques de Manchester o els vilatges colombians a fi de rescatar tradicions musicals, amb enregistraments que van des dels ritmes berebers fins als èxtasis d’un raga, des de la quietud emocionant d’un lament armeni fins a la vivacitat d’una gallarda isabelina.”

Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creació del seu propi segell ALIA VOX fundat conjuntament amb Montserrat Figueras el 1998, Jordi Savall demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i més nombrós. La seva ingent tasca de concerts i enregistraments pot ser definida com un assumpte “no simplement de recuperació musical, sinó més aviat d’una reanimació creativa”, en paraules del crític Allan Kozinn al The New York Times (2005).

Completada la seva carrera de violoncel al Conservatori de Barcelona (1964), el 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i la música antiga en el grup Ars Musicae, i perfecciona els seus estudis musicals des de 1968 a la Schola Cantorum Basilensis (Suïssa) on fins al 1993 ha col·laborat amb cursos i classes magistrals, com fa actualment com a professor convidat a la Juilliard School de Nova York. Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 200 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispà i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com Midem Awards, International Classical Music Awards (ICMA) i un Grammy Award.

Per a Jordi Savall “la música és un dels mitjans d’expressió i de comunicació més universals, i la mesura de la seva importància i la seva significació no es poden pas determinar segons els criteris d’evolució del llenguatge, sinó segons el grau d’intensitat expressiva, de riquesa interior i d’humanitat.” Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades, i per això entre els artistes invitats de les seves formacions s’hi compten músics àrabs, israelians, turcs, grecs, armenis, afganesos, mexicans i nord-americans. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO.

La seva trajectòria artística ha estat considerada un dels motors del renaixement de la música antiga d’Europa, del Nou Món i de la Mediterrània, així com un referent de primer ordre en l’estudi, la interpretació, la direcció i l’apropament a diverses tradicions musicals en un diàleg intercultural de gran significació que ha traspassat totes les fronteres.  La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar, el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barcelona, de Lovaina (Bèlgica), de Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), la insígnia “Chevalier dans l’Ordre national de la Légion d’Honneur” de la República francesa, el “Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010” del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi europeu Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Léonie Sonning 2012, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).

Seguint el model de les famoses “Capelles Reials” medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir de 1990, La Capella Reial rep el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment passa a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.
El nou conjunt es dedica a la recuperació i a la interpretació del patrimoni polifònic-vocal medieval i dels Segles d’Or hispà i europeu anterior al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.
El seu extens repertori abraça des de la música medieval de les cultures de la mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Alguns dels seus programes de concert més celebrats són les Cantigas d’Alfons X el Savi, El Llibre Vermell de Montserrat, les cançons sefardites, la música d’El Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, els Cançoners del Segle d’Or i el Rèquiem de Mozart. També ha destacat en alguns repertoris operístics del barroc i del classicisme i també en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne La Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.
La seva discografia, publicada en més de 40 CDs, ha rebut diverses distincions i guardons entre els quals destaca el Midem Classical Award, l’International Classical Music Awards, i el Grammy Award. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts i enregistraments arreu del món i des de la seva fundació, actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

El valor més important de la música antiga rau en la seva capacitat, com a llenguatge artístic universal, per transmetre sensibilitats, emocions i idees ancestrals que captiven encara avui dia a l’espectador actual. Amb un repertori que va des del segle X fins al segle XVIII, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà.
L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa “originari d’Hespèria”, que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l’any 2000, canvia la denominació per Hespèrion XXI.
Hespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’Edat mitjana fins al Barroc. La seva tasca de recuperació d’obres, partitures, instruments i documents inèdits té un doble valor incalculable: per una banda el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions sobre els coneixements històrics d’una època, i de l’altra, l’exquisida qualitat de les interpretacions posa a l’abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d’aquell temps.
Des de l’inici, Hespèrion XXI va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga, car concebia i concep la música antiga com a eina d’experimentació musical, amb ella cerquen la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l’esperit original de cada obra i ha d’aprendre a connectar-hi a través de l’estudi de l’autor, dels instruments de l’època, de l’obra en si i de les seves circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent, de la seva creativitat i de la seva capacitat de transmetre emocions en depèn la seva capacitat per connectar el passat amb el present, la cultura amb la seva divulgació.
El repertori d’Hespèrion XXI inclou, entre d’altres, obres del repertori sefardita, romances castellans, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, les músiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas. Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 CD’s publicats, a dia d’avui la formació ofereix concerts per tot el planeta i és membre habitual en els grans Festivals Internacionals de Música Antiga.

L’orquestra Le Concert des Nations fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginede M.A. Charpentier per tal de poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que aniria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’Art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.
Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els programes de concert i enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Haendel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi
L’any 1992 Le Concert des Nations debuta en el gènere operístic amb l’obra Una Cosa Rara de Martín i Soler representada al Théatre des Champs Élysées, al Gran Teatre del Liceu i al Auditorio Nacional de Madrid. Més tard es donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real de Madrid, el Wiener Konzerthaus, l’Arsenal de Metz, el Teatro Reggio di Torino i, de nou, al reconstruït Liceu de Barcelona, l’any 2002 de la qual es va realitzar un DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, al Grand-Théâtre de Bordeaux i al Piccolo Teatro de Milano en el Festival Mito. El 1995 va representar a Montpeller una altre òpera de Martín i Soler, Il Burbero di Buon Cuore, i l’any 2000 Celos aun del Ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca presentada en versió concert a Barcelona i a Viena. Les darreres produccions van ser el Farnace de Vivaldi estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il Teuzzone de Vivaldi interpretada en versió semi-concertant a l’Òpera Royal de Versalles.
La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els qualsdestaca el Midem Classical Award i els International Classical Music Awards. L’impacte de les obres, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers que va des de les primeres músiques per orquestra fins a les obres mestres del romanticisme i del classicisme.

La Jove Capella Reial de Catalunya és un conjunt vocal professional dirigit per Lluís Vilamajó i fundat conjuntament amb Jordi Savall amb l’objectiu de promoure una nova formació vocal integrada per joves cantants especialitzats en la interpretació de la música antiga. El conjunt treballa amb un alt nivell d’exigència artística i musical, aprofundint en la interpretació històrica de repertoris que van des del Renaixement i el Barroc fins a la música contemporània, incloent-hi obres de compositors com Johann Sebastian Bach, Tomás Luis de Victoria, Mateu Fletxa, Edward Elgar, Dietrich Buxtehude i Patricia van Ness, entre d’altres.
Amb la voluntat d’arribar a un públic ampli i divers, la Jove Capella Reial de Catalunya ha actuat en escenaris i auditoris de prestigi, com L’Auditori de Barcelona, i ha participat en festivals de renom com el Festival Espurnes Barroques i el Festival Emergents, entre d’altres. A través de les seves actuacions, el conjunt contribueix a la difusió i la revitalització del patrimoni musical històric, tot oferint una plataforma de projecció professional per als joves intèrprets que en formen part.

Al so dels instruments tradicionals, de l’oud, el saz, les percussions del Magreb i l’Orient, el ney i el duduk armeni i les veus de la mediterrània, Orpheux XXI ens proposa un concert integrador a través de músiques d’Orient i d’Occident. Un conjunt musical de caràcter professional format per músics immigrants i refugiats procedents de diversos països del món.

Una proposta que neix l’any 2016 de la voluntat de Jordi Savall, ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural el 2008 i Artista per la Pau escollit per la UNESCO per permetre la integració de músics professionals refugiats i immigrants i de transmetre la seva cultura a través d’una proposta intercultural d’acció pedagògica, educativa, lúdica i creativa a favor dels joves refugiats i immigrants amb un coneixement o talent musical capaç de promoure la integració i el diàleg. Aquest projecte s’ha desenvolupat a diversos països tals com Catalunya, França, Alemanya i Noruega i el conjunt musical ha ofert concerts a escenaris com la Cité de la Musique de Paris, el Festival Mercat de Música Viva de Vic o el Festival de Música de Besançon (França).

Aquest conjunt musical és codirigit pels reconeguts músic sirians Moslem Rahal, intèrpret de flautes ney i Waed Bouhasson, cantant. Una proposta de concert inoblidable i vibrant que traspassa les fronteres geogràfiques, de la guerra i la intolerancia.

Grup de música antiga creat per Enrike Solinís a Bilbao l’any 2006, ha aconseguit, de manera personal, fer-se un lloc en el panorama internacional de la música antiga. Els seus dos primers CDs van ser un trampolí per actuar a alguns dels teatres i festivals més importants d’Europa: Viena Konzerthaus, Ludwigsburg Festival, Fontfroide Festival, Stockholm Early Music Festival, Spring Festival Prague, Bilboko Musika-Música, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Auditori Nacional de Madrid, Bruges Konzertgebouw, Regensburg Festival, Montreal Baroque, Festival de Música Antiga de Sevilla, Flamenco Biënnale Nederland, NDR Das Alte Werk, Festival de l’Abadia de Fontfroide, etc. El grup va ser convidat recentment a participar en la pel·lícula Jota de Carlos Saura.
L’ensemble destaca per la frescor i la proximitat en la interpretació, per l’espai dedicat a la improvisació i a la recreació de la música de diverses èpoques des d’un punt de vista personal. Gràcies a això, Euskal Barrokensemble s’ha guanyat la crítica internacional, així com un públic ampli i heterodox, fet que dona vida i sentit a les seves interpretacions en directe.

Multiinstrumentista, compositor i pedagog amb una trajectòria internacional que abasta dècades, gèneres i continents. Reconegut per la seva gran versatilitat i profunda connexió emocional amb la música, ha esdevingut una figura clau tant en l’àmbit de la música tradicional com en el contemporani. Ha estudiat la música de Kalotaszeg amb el reconegut Neti Sándor i l’estil Magyar Nóta de Budapest amb el cèlebre Horváth Béla, fet que l’ha consolidat com una de les figures actuals més importants de la música de la conca dels Carpats. El seu disc Fekete éjszaka, borulj a világra amb The Budapest Gypsy Orchestra va rebre una nominació als Songlines Music Awards el 2015.
Nascut en una reconeguda família belga de músics manouche, és fill del cantant i guitarrista Vivi Limberger i nét del violinista Piotto Limberger. Criat en un entorn musical divers —que incloïa el gypsy swing de Django Reinhardt— va començar a actuar en solitari als vuit anys cantant i tocant flamenc. Al llarg de la seva carrera ha explorat músiques tradicionals d’arreu del món, així com la composició contemporània, i ha col·laborat amb figures destacades com Dick Vanderharst, Koen De Cauter i Herman Schamp. Actualment lidera diversos projectes, entre els quals destaquen I Silenti amb Fabrizio Cassol, Les Violons de Bruxelles i The Viper Club.

Núria Rial va estudiar cant i piano a Catalunya i es va formar amb Kurt Widmer a Basilea. El 2003 va rebre el “Preis der Helvetia Patria Jeunesse Stiftung” per la seva trajectòria com a cantant. Ha actuat als principals festivals europeus i ha col·laborat amb directors de renom com Ivan Fischer, Sir John Eliot Gardiner, René Jacobs o Gustav Leonhardt, així com amb diversos conjunts especialitzats: Concerto Köln, The English Concert, Il Giardino Armonico, Les Musiciens du Louvre o L’Arpeggiata. Ha participat en produccions operístiques destacades com Eliogabalo de Cavalli a La Monnaie de Brussel·les, L’Orfeo de Monteverdi a Berlín i Ginebra, i Die Zauberflöte de Mozart a Gènova.
Especialitzada en repertori barroc però oberta a altres gèneres, també ha interpretat òpera contemporània, com Ainadamar de Golijov al Teatro Real de Madrid. Manté una intensa activitat en l’àmbit de la música de cambra amb formacions com Il Pomo d’Oro, Café Zimmermann o el Nash Ensemble, i cultiva un ampli repertori en recital. Amb una extensa discografia per a segells com Harmonia Mundi i, des del 2009, en exclusiva per a Sony Classical, ha rebut nombrosos guardons, entre ells els d’Echo Klassik i l’Orphée d’Or, consolidant-se com una de les veus més destacades del panorama europeu.

Després de finalitzar els estudis de guitarra clàssica amb Jordi Codina, es va especialitzar en instruments de corda polsada amb Xavier Díaz-Latorre (ESMUC), Massimiliano Toni (Novara) i Eduardo Egüez (Zuric). Des dels inicis ha col·laborat amb destacats conjunts de música antiga com Le Concert des Nations i Hespèrion XX, L’Arpeggiata, Early Opera Company, Cafe Zimmermann i Los Músicos de su Alteza, actuant en sales internacionals de prestigi i enregistrant per emissores i segells com BBC, RNE, Warner, Sony i Alpha.
Amb una àmplia discografia, ha desenvolupat també projectes personals com Eternità d’Amore (2019) i Ad Álgea (2020), on ofereix una nova mirada a Händel i Purcell adaptant àries d’òpera per a tiorba. Paral·lelament, exerceix la docència amb classes magistrals a institucions com el Melbourne Conservatorium of Music, l’Acadèmia de la Capella Reial de Catalunya i els Pôle des Arts Baroques de Tolosa.

Violoncel·lista, violagambista i director d’orquestra francès, va iniciar la seva formació musical a Caen amb Jacques Ripoche i posteriorment va estudiar al Conservatori de París amb André Navarra. Als 16 anys va obtenir una beca per estudiar a Viena, on va entrar en contacte amb Nikolaus Harnoncourt, figura clau en la seva orientació cap a la música antiga. Entre 1978 i 1979 va estudiar viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis amb Jordi Savall.

Des de 1978 col·labora regularment amb conjunts de referència i ha actuat com a solista amb formacions de prestigi internacional. El 1984 va fundar l’Ensemble Mosaïques, del qual sorgiria el Quatuor Mosaïques, i des de 1991 dirigeix l’Ensemble Baroque de Limoges. Interessat també en la recerca organològica i en les tècniques històriques d’interpretació, és professor a la Schola Cantorum de Basilea des de 1988 i imparteix classes de violoncel i viola de gamba al Conservatori de París.

Des del 2006, Waed Bouhassoun duu a terme una carrera internacional com a música, cantant, intèrpret de oud, compositora i etnomusicòloga. Originària del sud de Síria, va néixer en un poble prop de Soueida, en el si d’una família apassionada per la música. Molt aviat es va obrir a altres músiques més enllà de les del seu país natal, ja que va viure dos anys al Iemen, on va descobrir la música local durant trobades amb altres dones. Continuant amb la pràctica del seu instrument, més endavant va ingressar al Conservatori de Damasc, aleshores molt influenciada per la música occidental. Va saber aprofitar aquestes diverses influències per crear un estil personal, tot mantenint-se fidel a l’esperit musical del seu país.
Waed Bouhassoun ha realitzat gires tant en solitari com en conjunt pel món àrab, Europa, el Canadà, Corea del Sud i Colòmbia. Ha enregistrat quatre CDs com a solista que han rebut diferents distincions. Paral·lelament, col·labora regularment amb Jordi Savall i el seu conjunt Hespérion XXI. Encara pel que fa els reconeixements, el 2018 va ser nomenada Cavallera de l’Ordre de les Arts i les Lletres per la ministra de Cultura Françoise Nyssen i el 2022, la seva tesi sobre el Pròxim Orient i els mons musulmans va ser premiada.

Fundat el 2021, experimenta amb nous formats de concerts, crea espectacles per a infants i integra diverses formes d’art en els seus projectes; amb una recerca constant i compartida del so que va més enllà del virtuosisme individual dels seus membres, concep els espectacles tenint en compte l’escena i voll oferir a l’oient noves perspectives sobre un repertori que abasta del s. XVU al s. XXI. L’ensemble col·labora sovint amb compositors i ja ha estrenat obres escrites especialment per a la seva formació.
La seva activitat concertística s’estén per tot Europa; ha actuat, entre d’altres, al Heidelberger Frühling, al Merano Music Festival o als Schlosskonzerte Kirchberg an der Jagst. Per a la temporada 2023/2024 va ser seleccionat com a ensemble resident del Castell de Rheinsberg. El 2024 l’ensemble va rebre la beca #MusikerZukunft de la Deutsche Orchester-Stiftung per a la concepció i estrena de la instal·lació audiovisual Il tempo perduto. El nucli de l’ensemble està format per Sophia Schambeck (flautes de bec), Leon Serafin Jänicke (tiorba i guitarra barroca), Mariona Mateu Carles (violone en Sol) i Rosalía Gomez Lasheras (clavicèmbal).

És una de les intèrprets més destacades del nostre país. Les seves actuacions a l’orgue han estat i continuen sent un referent del més alt nivell, tant pel seu rigor acadèmic com per la seva calidesa i musicalitat. Els anys seixanta, va ser pionera de la renovació d’un món de l’orgue entrat en decadència com a conseqüència de la postguerra, en un moment en què ser organista, i especialment sent dona, significava nedar contracorrent. Tot i així, anys més tard el seu llegat és enorme, i són innombrables els orgues que ha tocat i els deixebles que ha tingut.
La Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Música i un doctorat Honoris Causa són alguns dels reconeixements que ha assolit, però el més extraordinari de Montserrat Torrent és que als 99 anys continua amb una activitat imparable oferint concerts i fent enregistraments arreu. Un prodigi de la natura de què encara podem gaudir.

Mireia Peñalver i Guilleumes és una violoncel·lista i gambista amb seu entre Barcelona i Berlín. Llicenciada cum laude en interpretació de violoncel a la Universitat de Groningen (NL) i graduada amb honors en un Màster de Viola de gamba a la Universität der Künste de Berlín, ha finalitzat recentment estudis de Postgrau en viola de gamba a la Universitat Mozarteum de Salzburg amb el professor Vittorio Ghielmi. Recentment ha col·laborat amb la Fondation Royaumont («Formation Polyphonies baroques italiennes» amb Geoffroy Jourdain et Priscille Lafitte, «Formation Air de Cour» amb Vincent Dumestre) i Les Arts Florissants. Amb els “Gardeners Ensemble” van obtenir el premi «Talent Generació SMADE» en la Setmana de la música antiga d’Estella 2024 (SP) i, com a part del conjunt Daimona, van guanyar el 1r premi en el concurs Biagio Marini 2023 (DE).
El seu recorregut professional comprèn la participació en festivals arreu d’Europa de música clàssica, antiga, jazz i electrònica, com a intèrpret però també com a creadora, a través d’una vessant de recerca en l’experimentació sonora.

Santiago Gervasoni és pianista, clavecinista i compositor franco-argentí amb seu a Barcelona. Músic polifacètic, desenvolupa el seu univers artístic a través de la música antiga, clàssica i moderna, així com del jazz i la improvisació. Després de llicenciar-se en piano clàssic a la universitat Hanns Eisler de Berlín, amplia el seu vocabulari estudiant clavicèmbal barroc a la Universitat de les Arts de Berlín, on n’obté el màster el 2022. Durant la seva formació ha sigut sel·leccionat per participar en diversos projectes d’institucions distingides com l’Eeemerging Academy al CCR d’Ambronay sota la direcció de G. Jourdain (2021), la Fondazione Cini amb A. Beyer (2020) o a la Fondation Royaumont (2023). Col·labora regularment amb la Compagnie La Tempête i amb la Konzerthausorchester de Berlín com a continuista. També és el fundador, teclista i compositor del quintet de música antiga The Gardeners galardonat amb el premi ”Talento Generación SMADE” al Festival de la Semana de Música Antigua de Estella 2024.
Com a compositor, Santiago Gervasoni té més de 15 obres produïdes per a trio de jazz, conjunt d’instruments antics, grup de música llatinoamericana, o tecla sola. Les seves obres han estat interpretades a França, Alemanya i Espanya en festivals de renom internacional com Embar(o)quement Immédiat (FR), ECOS Festival (ES) o Alte Musik Fest Friedenau (DE), entre d’altres.

El Quatuor Mosaïques és el quartet amb instruments d’època més destacat en actiu actualment. L’ensemble ha rebut elogis per la seva decisió poc habitual d’utilitzar instruments amb cordes de budell que, en combinació amb la seva celebrada musicalitat, han configurat el so únic del grup. El quartet ha fet gires extensives, ha guanyat nombrosos premis i ha construït una discografia considerable.
Fundat el 1985, el grup està format pels austríacs Erich Höbarth (violí), Andrea Bischof (violí), Anita Mitterer (viola) i el violoncel·lista francès Christophe Coin. El quartet ha actuat a Europa, als Estats Units, Austràlia i el Japó, i ofereix concerts regularment a Viena, al Wigmore Hall de Londres, al Concertgebouw d’Amsterdam i a la Philharmonie de Berlín. El Quatuor Mosaïques participa sovint en festivals europeus prestigiosos com els d’Edimburg, Salzburg, Lucerna, Bremen, Bath, Styriarte Graz, Schubertiade Schwarzenberg i Oslo, entre d’altres.

William Shelton, contratenor franco-britànic amb una sòlida formació en orgue, trompa i cant als conservatoris de Besançon i Dijon. Va ser membre de la primera promoció de l’Académie Philippe Jaroussky (2017) i entre 2021 i 2024 va ser artista resident a la Chapelle Musicale Reine Elisabeth. Ha estat guardonat en nombrosos certàmens, incloent el primer premi a la World Bach Competition i el premi del públic al prestigiós Concours Corneille. Canta regularment amb conjunts de renom com Vox Luminis, Collegium Vocale Gent (Philippe Herreweghe) i Pygmalion (Raphaël Pichon).

Elionor Martínez, soprano catalana, una de les més destacades i amb més projecció en el repertori barroc i el Lied. Es va formar al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea i va completar un màster summa cum laude a la Hochschule für Musik de Basilea sota el mecenatge de la Fundació Salvat. Va guanyar la Salvat Beca Bach 2016 i quatre premis especials al Concurs de Cant Josep Palet el 2019. Ha estat seleccionada com a ECHO Rising Star per a la temporada 2026-27. És membre habitual de la Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall) i col·labora amb grups com Ensemble O Vos Omnes i Musica Ficta.

Tots dos han compartit escenari en produccions de gran format liderades per Jordi Savall. Recentment, l’estiu de 2024, van debutar com a parella de solistes al Festival de Peralada amb el programa “El foc i les llàgrimes de les muses” amb Hespèrion XXI, interpretant madrigals i cançons de l’edat d’or anglesa.

Una de les intèrprets de teclat més versàtils de l’actualitat, amb domini de l’orgue, el clavicèmbal, el fortepiano i el piano modern. En les seves actuacions arreu del món demostra una personalitat apassionada, virtuosisme, una gran riquesa de colors i una sensibilitat especial envers l’ampli repertori que interpreta en aquests diferents instruments de teclat. Des de Bach i Beethoven amb instruments històrics fins a Ligeti al piano contemporani, Olga Pashchenko desenvolupa una intensa i eclèctica carrera concertística com a solista, recitalista i músic de cambra.

Actua regularment en festivals de música antiga i contemporània d’arreu d’Europa, ha col·laborat en nombroses ocasions amb artistes i directors destacats, ha estat solista amb orquestres de prestigi i manté una intensa activitat en música de cambra amb músics de renom. Compagina la seva carrera concertística amb residències artístiques, una sòlida trajectòria discogràfica amb Alpha Classics i una activitat pedagògica destacada com a professora als conservatoris d’Amsterdam i Gant. Formada entre Moscou i Amsterdam, va iniciar la seva carrera de manera precoç i manté des de fa més d’una dècada projectes de llarg recorregut, com la interpretació i enregistrament integral dels concerts per a piano de Mozart.

Músic, compositor i cantant senegalès establert a Catalunya; una de les veus més distintives d’una nova generació d’artistes d’Àfrica Occidental a Europa. Nascut a la Casamance, dins la reconeguda família de griots Cissokho, va començar a tocar la kora als sis anys i des de llavors ha desenvolupat un llenguatge musical propi que fusiona les tradicions mandingues amb el jazz, el flamenc i la música clàssica.
Amb una presència escènica captivadora i una profunda expressivitat emocional, ha fet gires per tot Europa i ha col·laborat amb artistes com Youssou N’Dour, Jordi Savall, Seckou Keita i Amaro Freitas. El seu darrer àlbum, KAIRO (2024), va rebre el premi a Millor disc no cantat en català als Premis Enderrock 2025.