Gràcies al seu particular enfocament del repertori medieval en format de duet, Danses imaginàries s’ha convertit en la proposta més innovadora i característica d’Eloqventia. Es tracta d’un recorregut per la música instrumental de la Baixa Edat Mitjana mitjançant una sèrie d’obres interpretades exclusivament amb flauta i percussió. En aquest sentit, el gruix del programa se centra en peces recollides a les dues col·leccions fonamentals de l’època, el Chanssonier du Roi de París i el Còdex italià 29987 que es troba a la biblioteca del Museu Britànic a Londres.

Com que els coneixements que podem tenir, a dia d’avui, sobre el repertori de l’edat mitjana són limitats, l’intèrpret actual ha d’aproximar-s’hi assumint que l’especulació serà inevitable. D’aquí neix el títol del programa: les danses que s’interpretaran són imaginàries perquè sorgeixen de la pròpia fantasia creativa del conjunt. Es converteixen, així, en recreacions lliures de les breus línies melòdiques que ens han arribat dels còdexs medievals, enriquides gràcies a l’ornamentació i la improvisació basades en una recerca musicològica fonamentada.

En col·laboració amb la Setmana Medieval de Montblanc

Fa més de cinc-cents anys, el basc Juan Sebastián Elkano va emprendre una expedició capitanejada inicialment per Fernando de Magallanes a la recerca de l’Especieria. Aquell viatge va culminar en la primera volta al món, una fita que va transformar per sempre la concepció del planeta i la història universal. I, tanmateix, el seu nom continua essent encara avui insuficientment reconegut arreu. Aquest concert ens convida a redescobrir aquell món i el seu temps des de la mirada del present, amb la figura d’Elkano com a capità d’un periple sonor que ens permetrà viatjar d’Europa a Amèrica passant per Asia i el Pròxim Orient a través de la música de l’Euskal Barrokensemble i de la paraula a càrrec de Jordi Boixaderas.

Euskal Barrokensemble torna aquí a la seva gènesi com a formació recordant-nos que aquesta connexió global es troba en la nostra essència com a éssers humans.

En el marc del 500è aniversari de l’arribada del poble gitano a la Península Ibèrica, Tcha Limberger, un dels màxims virtuosos del violí als nostres temps, juntament amb el Budapest Gipsy Ensemble, ens proposen descobrir un repertori summament suggerent i de gran riquesa tímbrica que s’emmarca dins l’estil magyar nóta. Es tracta d’una música nascuda a Hongria a inicis del segle XIX, originalment composta per la noblesa del país i interpretada principalment per músics romungros (gitanos hongaresos), que amb el temps també van fer seu aquest llenguatge musical.
No és, per tant, música tradicional ancestral de la regió, sinó un estil més recent, concebut per adaptar-se als gustos de les classes benestants. Així, aquestes belles músiques que avui es troben en risc de desaparèixer, estan fetes d’harmonies airoses i d’un tempo extremadament lliure i intrigant que exigeixen una gran destresa tècnica i una profunda sensibilitat interpretativa. Amb aquest concert els volem atorgar l’espai que els hi correspon.

Us convidem a una vetllada dedicada a la força expressiva del barroc europeu de la mà de Les Musiciennes du Concert des Nations, una formació integrada exclusivament per músiques de gran talent, inspirada en les intèrprets de l’Ospedale della Pietà de Venècia. En aquesta ocasió, l’orquestra dirigida per Jordi Savall comptarà també amb la soprano catalana Núria Rial, d’una veu lluminosa i refinada, reconeguda internacionalment per la seva sensibilitat i expressivitat en música antiga.

Una coproducció del Festival de Peralada i el Festival Jordi Savall

Coincidint amb l’eclipsi solar total que travessarà aquest agost la península Ibèrica, podrem gaudir d’un íntim concert per a tiorba i guitarra barroca que revisita amb delicadesa àries barroques de Händel, Purcell i Visée en versions íntimes i evocadores. La proposta combina, així doncs, virtuositat, música antiga i una experiència sensorial única: gaudir de la transformació del cel tot sentint paisatges sonors inspirats en el passat i la memòria.

Diu l’assagista Ramón Andrés al comentari del disc: «…la caixa harmònica d’una tiorba pot esdevenir un escenari, acollir les veus de qui l’habiten i convertir-se en una petita porció d’univers que viu entre les parets d’unes fustes escollides». Aquest univers que conté l’instrument a qui els poetes del Barroc anomenaven «font de cristall» o a qui Góngora qualificava de «cigne de plomes» esdevindrà metàfora de l’inefable: instrument de la nostàlgia, ens farà evident que tot avança sense aturador.

De la mateixa manera, la Lluna cobrirà completament el Sol només uns instants, i el dia es transformarà en nit només per un breu interval de temps.

Us convidem a endinsar-vos en la vida i l’època de Nicolau Copèrnic, l’astrònom polonès que, amb càlculs irrefutables, va demostrar l’heliocentrisme i va canviar per sempre la manera d’entendre l’univers, sacsejant els fonaments del pensament occidental. La música esdevé el fil conductor d’un relat que ens transporta a l’Europa convulsa del Renaixement, marcada per guerres, reformes religioses i profundes transformacions polítiques i culturals.
Cada obra ha estat escollida per fer-la coincidir amb un episodi concret de la vida de l’astrònom. Així, el programa reuneix autors com Clément Janequin, Josquin des Prez i Heinrich Isaac, amb una atenció especial a compositors polonesos de l’època i a músiques anònimes del Renaixement polonès, recuperades a partir d’una minuciosa recerca en diversos arxius històrics, entre ells el del Vaticà. La vetllada també tindrà aires hispànics, amb la incorporació de peces del repertori espanyol del moment.
El resultat serà un viatge en el temps fascinant, on història, ciència i música es donaran la mà per, fins i tot de nit, tornar a posar el Sol al centre de l’univers.

En homenatge a Pau Casals en el 150è aniversari del seu naixement, el gran violoncel·lista Christophe Coin ens ofereix un concert íntim i sentit que vol fer memòria del llegat musical i espiritual d’aquesta figura universal. El programa inclourà dues Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, veritable cim del repertori i pedra angular de l’univers musical de Casals, qui les va retornar als escenaris i les va convertir en símbol d’excel·lència i humanisme. La vetllada es completarà amb tres peces italianes breus, que dialogaran amb el compositor alemany i evocaran les arrels mediterrànies i la dimensió europea del violoncel.

Aquest concert forma part de l’Any Pau Casals 2026-2027, en col·laboració amb la Fundació Pau Casals

Set dones músics, procedents de diferents països d’Àfrica i del Pròxim Orient, i amb la interpretació de la reconeguda actriu Sílvia Bel fan un homenatge a la dona com a força essencial de la història i de la vida. Sovint invisibilitzada, però sempre present, ha tingut un paper fonamental i determinant tant en els grans fets històrics com en les qüestions petites i essencials del dia a dia. Des de les primeres civilitzacions, les dones han exercit poder, govern i resistència, demostrant que el lideratge no depèn del gènere sinó del coratge i la visió. I més enllà dels trons i les batalles, la seva importància s’arrela en la transmissió de la vida, de la cultura, de la saviesa i de la manera d’entendre el món.

La seva veu ha sostingut pobles i ha mantingut vives comunitats: el treball, l’artesania, la cura dels éssers estimats i l’agricultura s’han acompanyat de melodies que són memòria col·lectiva, emocions i valors. La dona ha cantat en cada etapa de la vida -en el naixement, l’amor, el dol, l’esperança- sent font de paciència, resistència i acció al llarg del temps. Aquest concert, per tant, no és només un espectacle, sinó una celebració d’aquesta memòria i creativitat femenina: una invitació a escoltar la història que encara avui batega amb força.

Una nena, la Matilda, ha sentit a dir pel poble que una amiga seva –una senyora molt gran i una mica peculiar– és bruixa. Ella no sap per què ho diuen i decideix preguntar-li directament. La senyora, que es diu Mileva (Einstein), en comptes de respondre, li pregunta si sap què és una bruixa. Llavors, consulten «El llibre de les bruixes», i parlen d’Artemisa (Gentileschi), que no fa màgia amb la vareta, sinó amb els pinzells; de la Mae (Jamison), que no vola amb escombra, però pot volar encara més amunt amb el seu coet; i de la Greta (Thunberg), que a més de predir el futur, el vol canviar. I si totes elles són bruixes, qui no voldria ser una bruixa, també?
Aquest espectacle familiar és un viatge entre pinzells, estrelles i el nostre planeta, un petit conte sobre grans dones de la història on la música de G.P. Telemann, de W. Pistorius o de D. Ortiz anirà acompanyada de la veu d’una narradora i les mans i els dibuixos d’una il·lustradora.

Una coproducció del Festival de Música Antiga dels Pirineus i el Festival Jordi Savall

Mestra d’organistes i internacionalitzadora del repertori ibèric, concertista incansable amb una carrera de més de setanta anys de trajectòria, Montserrat Torrent ha estat una figura clau en la renovació de la interpretació de la música antiga a casa nostra i al món. Aquest concert li ret homenatge amb un programa que combinarà intervencions solistes de Montserrat Torrent i Juan de la Rubia- un dels seus deixebles més celebrats i reconeguts- amb una peça interpretada conjuntament a quatre mans: les Dues peces per a orgue mecànic de L. van Beethoven (1770-1827). Emmarcat en el centenari del naixement de l’organista, el concert permetrà entendre l’evolució d’una escola interpretativa i observar com el llegat de Montserrat Torrent continua viu i en constant transformació.

Enguany el Festival presenta l’estrena absoluta de Lumen tenebrae, una obra del compositor Bernat Vivancos composta expressament per a aquesta edició i inspirada en l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026. Sense esmentar-lo explícitament, la peça dialoga amb aquest fenomen extraordinari des d’una dimensió simbòlica i espiritual: la llum que emergeix de la foscor, la claror que habita en el cor mateix de la tenebra.

Amb títol en llatí —a partir dels primers versets del Gènesi (1, 1-10 i 14-18)—, l’obra evoca el moment primigeni de la creació, quan la llum és separada de les tenebres i el cosmos adquireix ordre i sentit. Vivancos en construeix una arquitectura sonora a cappella per a vuit veus, explorant el contrast entre densitat i transparència, ombra i resplendor, silenci i expansió.

La Jove Capella Reial de Catalunya, dirigida per Lluís Vilamajó, assumirà el repte d’aquesta nova partitura concebuda a la mida del seu so i de la seva sensibilitat. El programa es completarà amb motets polifònics de Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales i altres mestres del Renaixement hispànic, establint un pont entre la tradició i la creació contemporània.

El present concert serà el resultat de la residència artística de l’edició d’enguany del Festival Jordi Savall; un work-in-progress que posarà en relació els músics Mireia Peñalver i Santiago Gervasoni, i l’artista de circ Oriol Borràs, també format en música electrònica i astrofísica. Així, la música antiga i la interpretació d’instruments històrics del duo –que també ha trepitjat el terreny de la contemporània i les improvisacions– es posarà al servei de l’exploració de mons sonors alternatius als d’un concert habitual. Aquí, l’element interdisciplinari hi tindrà un paper protagonista, i la figura de Borràs, que ja ha desenvolupat espectacles al voltant de l’univers i de diversos cossos celestes, serà clau per travessar espais poc habituals en la música clàssica i suggerir-nos experiències del tot enriquidores.

El Quartet Mosaïques, un dels quartets més reconeguts de l’actualitat, ens convida a una vetllada dedicada a l’essència més brillant del classicisme amb un programa articulat al voltant de dos pilars fonamentals: Joseph Haydn i Juan Crisóstomo Arriaga. Del primer, pare indiscutible del quartet de corda, n’han enregistrat interpretacions que han estat elogiades àmpliament per la crítica i reconegudes amb diversos Premis Gramophone. Del segon, compositor precoç i fascinant, d’estètica plenament europea i conegut com el “Mozart espanyol”, en descobrirem una partitura que mereix ser reivindicada per la seva energia i sensibilitat.

El contratenor franco-britànic William Shelton, artista resident a la Queen Elisabeth Music Chapel i primera generació de l’Acadèmia Philippe Jaroussky, qualificat per la crítica especialitzada com “una veu ressonant i càlida, d’una puresa d’emissió poc comuna”; i la soprano catalana Elionor Martínez, seleccionada per la European Concert Hall Organisation com a Rising Star per a la temporada 2026/27, de qui se n’ha destacat la delicadesa i la puresa del timbre, l’elegància en el fraseig i la projecció, i la bellesa en la interpretació i expressivitat. Dues estrelles emergents que acompanyaran una formació referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’Edat mitjana fins al Barroc; Hespèrion XXI.

El programa d’aquest concert, per tant, posa l’accent en l’univers sonor de l’Anglaterra dels segles XVI i principis del XVII, i estableix un diàleg entre música vocal i instrumental a través de danses, cançons i elaboracions contrapuntístiques. Amb obres de compositors cabdals i peces anònimes i populars, ens endinsarem en la música d’un temps en què la pràctica instrumental domèstica s’estenia entre els cortesans. La gravetat meditativa de les pavanes, la intensitat lírica de les cançons i l’energia rítmica de les gallardes revelen una tradició musical plenament madura, d’una gran riquesa expressiva i amb una força comunicativa sorprenent.

Dotze mesos de l’any, dotze miniatures que combinen el lirisme, la força i l’introspecció: Fanny Mendelssohn va compondre Das Jahr l’any 1841 sobre papers tenyits de colors, va acompanyar-los de poemes breus i el seu marit, el pintor Wilhelm Hensel –a qui anava dedicada l’obra– va completar-los amb dotze petites il·lustracions. N’hi ha qui suggereix que cada fragment de l’obra representa una etapa de la vida, que apel·la a la fugacitat del temps; d’altres la consideren un diari retrospectiu de la seva estada a Itàlia.

En qualsevol cas, es tracta d’una música originalment interdisciplinària que revela una personalitat clara i un llenguatge pianístic ric i imaginatiu. I en honor aquest esperit, en aquesta ocasió, la reconeguda intèrpret de teclat russa Olga Pashchenko donarà vida a aquestes partitures acompanyada de l’actriu Elena Tarrats, que llegirà poesia de Mireia Calafell, Blanca Llum Vidal, Greta Sibling i Anna Tobias: una proposta íntima i suggerent, on so i paraula s’entrellacen per crear una experiència escènica delicada i única.

Amb una kora a les mans i un llegat familiar que es remunta al segle XVI, Momi Maiga ha captivat audiències arreu d’Europa i s’ha posicionat com una de les veus més distintives d’una nova generació d’artistes de l’Àfrica Occidental. Hereu de la nissaga de griots Cissokho, en aquesta ocasió especial actuarà acompanyat de la seva mare, Adama Cissokho, en un directe carregat de complicitat, memòria i emoció. No hi faltaran obres del seu últim treball, «Kairo», una celebració de la diversitat cultural i un testimoni del poder de la música per unir pobles i tradicions; una fusió de ritmes de la seva terra natal i la seva terra d’acollida, amb influències del jazz, de la música clàssica i del flamenc.

«M’he pres conscientment el meu ofici de viatger.», escriu un jove Mendelssohn a inicis de la dècada de 1830 quan, amb poc més de vint anys, emprèn una llarga ruta per Europa per conèixer món, confrontar-se amb la modernitat del seu temps i, alhora, donar a conèixer el seu talent. D’aquella experiència vital en van néixer les obres que formen el present programa: una obertura que evoca la immensitat salvatge de la costa escocesa –Les Hèbrides («La gruta de Fingal»)– i dues simfonies que contraposen atmosferes i caràcters ben diferents.

De la profunda impressió que li causaren les terres del nord a lluminositat, l’energia i l’impuls del sud. De les ruïnes de la capella de Holyrood, a Edimburg, a l’humor i alegria d’una societat mediterrània, bulliciosa i brillant. La Simfonia Escocesa i la Simfonia Italiana ens parlen d’un viatge musical que també va ser un viatge de creixement i descoberta, i serà amb aquesta mateixa actitud oberta i inconformista, que Le Concert des Nations i el mestre Jordi Savall clausuraran el festival d’enguany sota el cel i les estrelles de Santes Creus.