Le Concert des Nations

L'orquestra Le Concert des Nations fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virgine de M.A. Charpentier per tal de poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que aniria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). 

El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels  gustos musicals i la premonició que l’Art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els programes de concert i enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Haendel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi.

L’any 1992 Le Concert des Nations debuta en el gènere operístic amb l’obra Una Cosa Rara  de Martín i Soler representada al Théatre des Champs Élysées, al Gran Teatre del Liceu i al Auditorio Nacional de Madrid. Més tard es donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació deL’Orfeode Claudio Monteverdi al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real de Madrid, el Wiener Konzerthaus, l’Arsenal de Metz, el Teatro Reggio di Torino i, de nou, al reconstruït Liceu de Barcelona, l’any 2002 de la qual es va realitzar un DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, al Grand-Théâtre de Bordeaux i al Piccolo Teatro de Milano en el Festival Mito. El 1995 va representar a Montpeller una altre òpera de Martín i Soler,  Il Burbero di Buon Cuore, i l’any 2000 Celos aun del Ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca presentada en versió concert a Barcelona i a Viena. Les darreres produccions van ser el Farnacede Vivaldi estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il Teuzzone de Vivaldi interpretada en versió semi-concertant a l’Òpera Royal de Versalles.

La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els qualsdestaca el Midem Classical Award i els International Classical Music Awards. L’impacte de les obres, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers que va des de les primeres músiques per orquestra fins a les obres mestres del romanticisme i del classicisme.