és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de quaranta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música antiga. Segons el The Guardian (2011), “allò que de debò distingeix Jordi Savall són les seves incursions més enllà del temple de l’alta cultura. Trobador omnívor, tresca i remena les biblioteques de Manchester o els vilatges colombians a fi de rescatar tradicions musicals, amb enregistraments que van des dels ritmes berebers fins als èxtasis d’un raga, des de la quietud emocionant d’un lament armeni fins a la vivacitat d’una gallarda isabelina.”

Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creació del seu propi segell ALIA VOX fundat conjuntament amb Montserrat Figueras el 1998, Jordi Savall demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i més nombrós. La seva ingent tasca de concerts i enregistraments pot ser definida com un assumpte “no simplement de recuperació musical, sinó més aviat d’una reanimació creativa”, en paraules del crític Allan Kozinn al The New York Times (2005).

Completada la seva carrera de violoncel al Conservatori de Barcelona (1964), el 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i la música antiga en el grup Ars Musicae, i perfecciona els seus estudis musicals des de 1968 a la Schola Cantorum Basilensis (Suïssa) on fins al 1993 ha col·laborat amb cursos i classes magistrals, com fa actualment com a professor convidat a la Juilliard School de Nova York. Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 200 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispà i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com Midem Awards, International Classical Music Awards (ICMA) i un Grammy Award.

Per a Jordi Savall “la música és un dels mitjans d’expressió i de comunicació més universals, i la mesura de la seva importància i la seva significació no es poden pas determinar segons els criteris d’evolució del llenguatge, sinó segons el grau d’intensitat expressiva, de riquesa interior i d’humanitat.” Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades, i per això entre els artistes invitats de les seves formacions s’hi compten músics àrabs, israelians, turcs, grecs, armenis, afganesos, mexicans i nord-americans. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO.

La seva trajectòria artística ha estat considerada un dels motors del renaixement de la música antiga d’Europa, del Nou Món i de la Mediterrània, així com un referent de primer ordre en l’estudi, la interpretació, la direcció i l’apropament a diverses tradicions musicals en un diàleg intercultural de gran significació que ha traspassat totes les fronteres.  La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar, el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barcelona, de Lovaina (Bèlgica), de Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), la insígnia “Chevalier dans l’Ordre national de la Légion d’Honneur” de la República francesa, el “Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010” del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi europeu Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Léonie Sonning 2012, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).

Seguint el model de les famoses “Capelles Reials” medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir de 1990, La Capella Reial rep el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment passa a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.

El nou conjunt es dedica a la recuperació i a la interpretació del patrimoni polifònic-vocal medieval i dels Segles d’Or hispà i europeu anterior al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.

El seu extens repertori abraça des de la música medieval de les cultures de la mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Alguns dels seus programes de concert més celebrats són les Cantigas d’Alfons X el Savi, El Llibre Vermell de Montserrat, les cançons sefardites, la música d’El Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, els Cançoners del Segle d’Or i el Rèquiem de Mozart. També ha destacat en alguns repertoris operístics del barroc i del classicisme i també en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne La Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.

La seva discografia, publicada en més de 40 CDs, ha rebut diverses distincions i guardons entre els quals destaca el Midem Classical Award, l’International Classical Music Awards, i el Grammy Award. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts i enregistraments arreu del món i des de la seva fundació, actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

El valor més important de la música antiga rau en la seva capacitat, com a llenguatge artístic universal, per transmetre sensibilitats, emocions i idees ancestrals que captiven encara avui dia a l’espectador actual. Amb un repertori que va des del segle X fins al segle XVIII, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà.

L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa “originari d’Hespèria”, que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l’any 2000, canvia la denominació per Hespèrion XXI.

Hespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’Edat mitjana fins al Barroc. La seva tasca de recuperació d’obres, partitures, instruments i documents inèdits té un doble valor incalculable: per una banda el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions sobre els coneixements històrics d’una època, i de l’altra, l’exquisida qualitat de les interpretacions posa a l’abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d’aquell temps.

Des de l’inici, Hespèrion XXI va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga, car concebia i concep la música antiga com a eina d’experimentació musical, amb ella cerquen la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l’esperit original de cada obra i ha d’aprendre a connectar-hi a través de l’estudi de l’autor, dels instruments de l’època, de l’obra en si i de les seves circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent, de la seva creativitat i de la seva capacitat de transmetre emocions en depèn la seva capacitat per connectar el passat amb el present, la cultura amb la seva divulgació.

El repertori d’Hespèrion XXI inclou, entre d’altres, obres del repertori sefardita, romances castellans, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, les músiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas. Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 CD’s publicats, a dia d’avui la formació ofereix concerts per tot el planeta i és membre habitual en els grans Festivals Internacionals de Música Antiga.

L’orquestra Le Concert des Nations fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginede M.A. Charpentier per tal de poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que aniria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’Art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els programes de concert i enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Haendel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi

L’any 1992 Le Concert des Nations debuta en el gènere operístic amb l’obra Una Cosa Rara de Martín i Soler representada al Théatre des Champs Élysées, al Gran Teatre del Liceu i al Auditorio Nacional de Madrid. Més tard es donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real de Madrid, el Wiener Konzerthaus, l’Arsenal de Metz, el Teatro Reggio di Torino i, de nou, al reconstruït Liceu de Barcelona, l’any 2002 de la qual es va realitzar un DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, al Grand-Théâtre de Bordeaux i al Piccolo Teatro de Milano en el Festival Mito. El 1995 va representar a Montpeller una altre òpera de Martín i Soler, Il Burbero di Buon Cuore, i l’any 2000 Celos aun del Ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca presentada en versió concert a Barcelona i a Viena. Les darreres produccions van ser el Farnace de Vivaldi estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il Teuzzone de Vivaldi interpretada en versió semi-concertant a l’Òpera Royal de Versalles.

La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els qualsdestaca el Midem Classical Award i els International Classical Music Awards. L’impacte de les obres, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers que va des de les primeres músiques per orquestra fins a les obres mestres del romanticisme i del classicisme.

La Jove Capella Reial de Catalunya és un conjunt vocal professional dirigit per Lluís Vilamajó i fundat conjuntament amb Jordi Savall amb l’objectiu de promoure una nova formació vocal integrada per joves cantants especialitzats en la interpretació de la música antiga. El conjunt treballa amb un alt nivell d’exigència artística i musical, aprofundint en la interpretació històrica de repertoris que van des del Renaixement i el Barroc fins a la música contemporània, incloent-hi obres de compositors com Johann Sebastian Bach, Tomás Luis de Victoria, Mateu Fletxa, Edward Elgar, Dietrich Buxtehude i Patricia van Ness, entre d’altres.

Amb la voluntat d’arribar a un públic ampli i divers, la Jove Capella Reial de Catalunya ha actuat en escenaris i auditoris de prestigi, com L’Auditori de Barcelona, i ha participat en festivals de renom com el Festival Espurnes Barroques i el Festival Emergents, entre d’altres. A través de les seves actuacions, el conjunt contribueix a la difusió i la revitalització del patrimoni musical històric, tot oferint una plataforma de projecció professional per als joves intèrprets que en formen part.

Al so dels instruments tradicionals, de l’oud, el saz, les percussions del Magreb i l’Orient, el ney i el duduk armeni i les veus de la mediterrània, Orpheux XXI ens proposa un concert integrador a través de músiques d’Orient i d’Occident. Un conjunt musical de caràcter professional format per músics immigrants i refugiats procedents de diversos països del món.

Una proposta que neix l’any 2016 de la voluntat de Jordi Savall, ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural el 2008 i Artista per la Pau escollit per la UNESCO per permetre la integració de músics professionals refugiats i immigrants i de transmetre la seva cultura a través d’una proposta intercultural d’acció pedagògica, educativa, lúdica i creativa a favor dels joves refugiats i immigrants amb un coneixement o talent musical capaç de promoure la integració i el diàleg. Aquest projecte s’ha desenvolupat a diversos països tals com Catalunya, França, Alemanya i Noruega i el conjunt musical ha ofert concerts a escenaris com la Cité de la Musique de Paris, el Festival Mercat de Música Viva de Vic o el Festival de Música de Besançon (França).

Aquest conjunt musical és codirigit pels reconeguts músic sirians Moslem Rahal, intèrpret de flautes ney i Waed Bouhasson, cantant. Una proposta de concert inoblidable i vibrant que traspassa les fronteres geogràfiques, de la guerra i la intolerancia.

L’Ensemble Mediterrània és un conjunt musical integrat per músics de diverses cultures mediterrànies, d’est a oest i de nord a sud i residents al País Valencià i a Catalunya.  Fundat l’any 2021 per Martí Sancliment i sota la direcció de la reconeguda cantant Carola Ortiz a iniciativa de l’Institut Europeu de la Mediterrània.

L’Ensemble Mediterrània acull a destacats intèrprets professionals d’arreu de la conca mediterrània, des d’Algèria a Síria, d’Armènia a la Península Ibèrica, Bulgària, Israel, Turquia o els Balcans. Destacats intèrprets com Neila Benbey, Gani Mirzo, Hovhannes Karakhanyan o Georgi Dimitrov, entre d’altres, conformen aquest conjunt.

L’Ensemble ens proposa un ric repertori que va des de músiques àrabs i magrebís, fins a danses búlgares, antics cants sefardís, ritmes balcànics o músiques tradicionals europees, entre d’altres. Sonoritats plenes d’emoció, melodies vives i ancestrals i ritmes variats que posen en valor l’entesa dels pobles mediterranis i els vincles i lligams en comú i que es poden apreciar a través de la música. L’Ensemble Mediterrània ha estat present a destacats escenaris d’entre els quals destaquen el Dia de la Mediterrània al Saló del Tinell de Barcelona o a la celebració del Procés de Barcelona realitzat a Brussel·les el 2025.

Pierre Hamon és um músic, compositor i intèrpret francès especialitzat en la flauta de bec i diverses flautes tradicionals d’arreu del món. El seu repertori abasta des de la música medieval fins a composicions contemporànies, amb un enfocament particular en la interpretació històrica i l’experimentació sonora.

Autodidacta en els seus inicis, va perfeccionar la seva tècnica amb Walter van Hauwe a Amsterdam. Va formar part de conjunts de música medieval com Guillaume de Machaut de París i Gilles Binchois. Des de la dècada de 1980, ha estat una figura clau en el desenvolupament de la música antiga a França, sent membre de l’Ensemble Gilles Binchois i codirector d’Alla Francesca. També ha col·laborat estretament amb Jordi Savall des del 1995 en nombrosos projectes.

Per aprofundir en la seva comprensió de la música antiga, Hamon es va interessar per les músiques tradicionals d’Europa i d’altres cultures. El 1998 es va convertir en deixeble de Hariprasad Chaurasia, mestre de la música hindustaní i de la flauta bansuri. Aquesta recerca l’ha portat també a explorar les flautes i civilitzacions precolombines, així com les tradicions musicals dels pobles nadius americans.

El 1994, va ser convidat a crear la primera classe de flauta de bec a França, al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lió, on exerceix com a professor des d’aleshores. A més, imparteix regularment classes magistrals en institucions de música antiga, com la Schola Cantorum Basiliensis.

Hamon ha compost i dirigit la música original de la pel·lícula d’animació Pachamama de Juan Antin, produïda pels estudis Folivari el 2018. La seva discografia inclou treballs com Hypnos (2006) i Lucente Stella (1995). Com a director musical, ha estat al capdavant de projectes com L’amoureus Tourment (2005) i Le Remède de Fortune (2008), centrats en la música de Guillaume de Machaut. Amb el conjunt Alla Francesca, ha participat en nombrosos enregistraments dedicats a la música medieval i renaixentista.

Daniel Claret és violoncel·lista, professor i creador de projectes artístics. Va néixer a Barcelona en una família de músics. Els seus referents i les persones que més l’han ajudat a evolucionar en diferents etapes de la vida són Julius Berger, Jordi Mora, María Muñoz, Pep Ramis, György Kurtág i els seus pares, Lluís i Anna. La seva activitat professional es desenvolupa en diferents direccions. És fundador de The Rest Project, un grup creat amb la voluntat d’experimentar amb nous formats de concert. La seva primera proposta artística, The Rest is Silence, va ser creada el 2023 i encara s’interpreta avui dia en sales i festivals d’arreu. Al desembre n’estrenaran una de nova: New Beginnings.

La realització de projectes propis contribueix contínuament al seu creixement. Alguns d’aquests són La Fe, per a violoncel sol, combinant textos i música de György Kurtág amb Suites de Bach; la integral per a violoncel i piano de Ludwig van Beethoven; i, més recentment, El demà d’ahir, un espectacle de dansa i música a duo amb la ballarina Federica Porello.
Paral·lelament, és professor de violoncel al Conservatori Superior de Música del Liceu, activitat que considera un procés enormement enriquidor.
Se sent molt afortunat de formar part d’Inventions i Highlands, espectacles del grup creatiu Mal Pelo que li han permès ampliar les possibilitats en la interpretació, la percepció i la comprensió de la música i l’escena.

Federica Porello és una ballarina, docent i coreògrafa italiana. Es va formar a l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les i ha treballat amb coreògrafs i companyies com Marlene Monteiro Freitas, Albert Quesada i Tg Stan. El 2012 va cofundar el grup Les Chasseurs Cueilleurs, combinant dansa i manipulació d’objectes. Des del 2013 col·labora amb la companyia Mal Pelo, participant en espectacles com Bach i Highlands. Forma part del col·lectiu Group LaBolsa, centrat en la improvisació, i ha col·laborat amb la companyia ZOO/Thomas Hauert. També treballa amb músics en projectes interdisciplinaris, com Quadres amb el violinista Joel Bardolet, la percussionista Núria Andorrà i el violoncel·lista Daniel Claret.

El Ricercar Consort és un conjunt instrumental belga especialitzat en la interpretació de música barroca. Va ser fundat el 1980 per Philippe Pierlot, Bernard Foccroulle i François Fernandez, amb l’objectiu de recuperar i interpretar repertoris barrocs amb criteris històrics i instruments d’època.

Des dels seus inicis, el conjunt s’ha centrat en la música barroca alemanya del segle XVII, interpretant obres de compositors com Johann Sebastian Bach, Dieterich Buxtehude i Heinrich Schütz. Sota la direcció de Philippe Pierlot, el Ricercar Consort ha ampliat el seu repertori a altres autors europeus i ha treballat en formats que van des de la música de cambra fins a oratoris i òperes barroques.

Amb més de 50 enregistraments, el Ricercar Consort ha obtingut reconeixement internacional per la seva interpretació acurada i expressiva. Entre els seus treballs més destacats hi ha la sèrie Deutsche Barock Kantaten i la integral de les obres per viola de gamba de Marin Marais.

El conjunt ha actuat en alguns dels escenaris més prestigiosos d’Europa i del món, com el Théâtre des Champs-Élysées de París, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Wigmore Hall de Londres, i el Konzerthaus de Viena. També ha participat en festivals de renom com el Festival de Saintes, el Festival d’Ambronay i el Festival Oude Muziek d’Utrecht.

Actualment, el Ricercar Consort continua oferint concerts arreu del món, combinant rigor musicològic amb una gran sensibilitat artística per donar vida a la música barroca amb autenticitat i emoció.

El Quartet Casals és un quartet de corda fundat el 1997 a l’Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid, sota la tutela del professor Antonello Farulli. Des dels seus inicis, la formació ha estat integrada pels germans barcelonins Abel Tomàs (violí) i Arnau Tomàs (violoncel), la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown, que s’hi va incorporar el 2002. El nom del quartet ret homenatge al cèlebre violoncel·lista català Pau Casals, figura admirada pels seus membres.

El Quartet Casals va rebre formació de mestres com Walter Levin i Rainer Schmidt a Barcelona, així com de l’Alban Berg Quartett i Harald Schoneweg a Colònia. La seva trajectòria internacional es va consolidar amb l’obtenció del primer premi al Concurs Internacional de Quartet de Corda de Londres l’any 2000 i al Concurs Internacional Johannes Brahms d’Hamburg el 2002. En reconeixement a la seva creixent projecció, el 2006 van ser guardonats amb el Premi Nacional de Música d’Espanya.

El quartet ha actuat en sales de prestigi mundial, com el Wigmore Hall de Londres, el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein de Viena, la Philharmonie de Colònia, la Cité de la Musique de París, la Schubertiade de Schwarzenberg, el Concertgebouw d’Amsterdam i la Philharmonie de Berlín. També han estat convidats a festivals internacionals de renom, consolidant la seva reputació en l’escena musical global.

El seu repertori abasta des de compositors clàssics com Mozart, Haydn, Schubert i Brahms fins a figures del segle XX com Debussy, Ravel i Zemlinsky. Han enregistrat una dotzena de discos amb el segell Harmonia Mundi, destacant la integral dels quartets de Beethoven, publicada en tres volums entre 2018 i 2020, que ha rebut elogis de la crítica especialitzada.

Compromesos amb la difusió de la música contemporània, el Quartet Casals ha estrenat obres de compositors com Jordi Cervelló, David del Puerto i Jesús Rueda, i ha col·laborat amb figures com James MacMillan i György Kurtág. També han enregistrat el quartet Morphing de Christian Lauba a petició de l’autor.

Amb seu a Barcelona, els membres del quartet imparteixen docència a l’Escola Superior de Música de Catalunya, contribuint a la formació de noves generacions de músics. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, com el Premi Nacional de Cultura de Catalunya i el Premi Ciutat de Barcelona, que avalen la seva aportació al panorama musical català i internacional.

El Quartet Casals continua captivant el públic amb la seva interpretació apassionada i el seu compromís amb l’excel·lència artística, consolidant-se com una de les formacions de cambra més destacades del panorama internacional.

Marc Hantaï és un flautista especialitzat en la interpretació de música antiga amb instruments històrics. Nascut en una família de músics, es va formar a França i als Països Baixos, on va estudiar amb Barthold Kuijken, una de les figures més influents en la interpretació de la flauta barroca. La seva carrera s’ha desenvolupat tant com a solista com en agrupacions de prestigi, i ha col·laborat amb conjunts com Le Concert Français, La Petite Bande, Le Concert des Nations i el Ricercar Consort.

Ha actuat en escenaris de renom com el Wigmore Hall de Londres, el Konzerthaus de Viena, el Théâtre des Champs-Élysées de París i el Palau de la Música Catalana. Ha estat convidat a festivals internacionals com el Festival d’Ambronay, el Festival de Música Antiga d’Utrecht i el Festival de Saintes.

Ha enregistrat nombrosos discos amb segells de prestigi com Harmonia Mundi i Astrée, destacant les seves interpretacions de les sonates per a flauta de Johann Sebastian Bach, Georg Philipp Telemann i Carl Philipp Emanuel Bach. La seva discografia ha estat reconeguda per la crítica especialitzada amb premis com el Diapason d’Or i el Choc de la Musique.

A més de la seva carrera interpretativa, Marc Hantaï desenvolupa una important tasca pedagògica com a professor de flauta històrica al Conservatori Superior de Música de Catalunya i a diverses acadèmies de música antiga d’Europa. La seva dedicació a la recerca i a la interpretació històrica ha fet d’ell una figura clau en la música antiga a nivell internacional.

Pierre Hantaï és un clavicembalista francès considerat un dels grans intèrprets de la seva generació en el repertori de Johann Sebastian Bach i altres compositors barrocs. Va començar la seva formació de manera autodidacta abans de rebre l’ensenyament de Gustav Leonhardt, qui esdevingué una influència decisiva en la seva carrera.

Ha desenvolupat una trajectòria internacional brillant, actuant com a solista i en col·laboració amb músics i agrupacions de prestigi com Jordi Savall, Philippe Herreweghe, i el seu germà Marc Hantaï. Ha estat convidat als principals escenaris europeus, com el Concertgebouw d’Amsterdam, el Wigmore Hall de Londres, el Musikverein de Viena, la Philharmonie de Berlín i el Théâtre des Champs-Élysées de París.

La seva discografia inclou enregistraments destacats de les Variacions Goldberg de Bach, obres per a clavicèmbal de François Couperin, Jean-Philippe Rameau i Domenico Scarlatti, i ha estat guardonada amb premis com el Diapason d’Or, el Gramophone Award i el Grand Prix du Disque.

A més de la seva activitat concertística, Pierre Hantaï ha estat reconegut pel seu compromís amb la docència i la difusió del repertori per a clavicèmbal, impartint classes magistrals arreu del món. El seu estil interpretatiu, caracteritzat per una gran precisió tècnica i una profunda expressivitat, el situa entre els clavicembalistes més prestigiosos de l’actualitat.

Enrike Solinís Azpiazu és un reconegut guitarrista i intèrpret basc d’instruments de corda polsada antics, com el llaüt i la tiorba. Va realitzar els seus estudis superiors de guitarra i música antiga al Conservatori Juan Crisóstomo de Arriaga de Bilbao i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) a Barcelona. A més, va obtenir el postgrau de concertista cum laude sota la tutela del mestre José Tomás.

Al llarg de la seva carrera, Solinís ha estat guardonat en nombrosos concursos internacionals de guitarra, entre els quals destaquen el Concurs Internacional de Comillas, el Concurs Internacional Ataúlfo Argenta i el Concurs Internacional Andrés Segovia. Aquestes distincions han consolidat la seva reputació com un dels virtuosos més destacats de la seva generació.

Ha col·laborat com a solista i continuista amb prestigioses formacions especialitzades en la interpretació amb criteris històrics, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Jordi Savall; Concerto Vocale i l’Akademie für Alte Musik Berlin dirigits per René Jacobs; i Le Concert d’Astrée sota la batuta d’Emmanuelle Haïm. Aquestes col·laboracions l’han portat a actuar en escenaris de renom internacional, com el Carnegie Hall de Nova York, el Konzerthaus de Berlín, el Théâtre des Champs-Élysées de París, el Theater an der Wien, la Sala Nezahualcóyotl de Mèxic i el Festival Leo Brouwer de l’Havana.

El 2006 va fundar el seu propi conjunt, l’Euskal Barrokensemble, amb l’objectiu d’explorar i reinterpretar la música antiga des d’una perspectiva personal i innovadora. Amb aquesta formació ha publicat diversos enregistraments que han rebut elogis de la crítica especialitzada. Entre la seva discografia destaca “Colores del Sur” (2013), un àlbum que recull danses barroques per a guitarra; “Euskel Antiqva” (2015), que explora el llegat musical del País Basc; “El Amor Brujo” (2017), on aborda les essències de la música de Manuel de Falla; i “Elkano” (2019), dedicat al viatge al voltant del món de Juan Sebastián Elkano.

La trajectòria d’Enrike Solinís es caracteritza per la seva versatilitat i passió per la música de diferents èpoques i cultures, la qual cosa es reflecteix tant en les seves interpretacions com en els seus projectes discogràfics. La seva capacitat per fusionar tradició i innovació l’ha consolidat com una figura destacada en l’àmbit de la música antiga a nivell internacional.